Qui som?

Lo col·lectiu "del camp a casa" és una iniciativa que neix de la confluència de dos pagesos provinents de la comarca del Baix Cinca, conscients de que per a construir un nou model de producció i de consum no era suficient aplicar tècniques de producció ecològiques. Per això era necessari lo treball cooperatiu a través del qual es pretén una relació directa amb lo consumidor final, de tal manera que el consumidor conegui lo treball del camp, los cicles dels productes i de la mateixa manera los pagesos coneguin als consumidors als que subministren i que aquesta activitat serveixi de mirall a la societat com una forma més sana d'entendre i viure la pagesia, lo consum i per extensió les relacions socials i econòmiques.

dimecres, 18 de setembre de 2013

QUADERN DE CAMP DEL 19 DE SETEMBRE DE 2013

Hola a tots i totes,

L’estiu amb la seva voràgine se’ns ha empassat i ens ha fet descuidar lo important per dedicar-nos a lo urgent.  Així doncs us hem deixat inmerescudament abandonats.  No sabem si aquest sirà lo darrer cop que passa, però ficarem tot lo nostre esforç per a no trencar aquesta comunicació setmanal que tant ens agrada mantenir.

Tots haureu pogut observar com ha anat avançant l’estiu i ens ha anat obrint de mica en mica les protes de la tardagor en forma dels seus fruits.  De mica en mica van apareixent a les cistelles: carabasses, pebrots rojos i algun que altre producte que va assomant lo nas a la nostra taula.

Esperem que sigui una tardagor prou tranquila com per a poder continuar oferint la varietat que faci la cistella agradable i agraida.  Nosaltres continuarem informant de com va evolucionant tot al nostre hort.

Recordeu que per a que això funcioni la informació ha de tenir dues vies.


Salutacions i fins la setmana vinent.

dijous, 4 de juliol de 2013

QUADERN DE CAMP DEL 4 DE JULIOL DE 2013

Hola a totes i tots,

Sembla que de mica en mica això se sembla més i més a l’estiu.  No tant per la calor, que calor calor no en fa, com  per l’atrafegament que portem a sobre.  Ja van les carreres d’ací cap allà com si estessim emulant a l’Usain Bolt aquell, però amb una figura lleugerament diferent i una velocitat de creuer molt superior.  Quin mareig!

Los cultius, per això, comencen a mostrar-se agraïts amb l’estabilitat i la pujada de temperatures.  Esperem que això duri i comencin a remetre les plagues més susceptibles de aparèixer amb l’humitat i les temperatures moderades i que donin pas a les plagues més pròpies de l’estiu.

Mentrestant, nosaltres, continuarem bufant i queixant-mos de la calor, dels mosquits i de la feinada que tenim.  O sigui, cap novetat.

Recordeu que per a que això funcioni la informació a de tenir dues vies.


Salutacions i fins la setmana vinent.

diumenge, 30 de juny de 2013

CISTELLA DE FRUITA I VERDURA ECOLÒGICA DEL 2 DE JULIOL DE 2013

CISTELLA DE 7 KG

1 Kg de nectarines
1 Kg de mullarero roig
1 Manoll de ceba tendra
1 Kg de mongeta verda
1/2 Kg de carbassó
1/2 Kg de pebrot verd
1 Kg de tomate


CISTELLA DE 4 KG 

1 Kg de mullarero roig
1/2 Kg de patates
1 Manoll de ceba tendra
1/2 Kg de mongeta verda
1/2 Kg de tomate
1/2 Kg de carbassó

Lo contingut de la cistella és aproximat i sempre poden haver-hi variacions de última hora degudes a la disponibilitat del producte.

Recordeu que podeu ampliar les cistelles picant aquí

Si vols començar a rebre cistella pica aquí

divendres, 21 de juny de 2013

QUADERN DE CAMP DEL 21 DE JUNY DE 2013

Hola a tots i totes,

Una setmana més afrontem los avatars de la vida tal com venen.  Ahir va apareixer la roda, de la nostra estimada furgoneta, punxada.  Així que va tocar canviar-la, carregar-la i dirigir-nos cap al taller.  Arribada al taller i avaluació de danys per part del mecànic.  Us heu fixat?  Quan li ensenyas qualsevol cosa a un mecànic i aquest, en contes de parlar, és mira lo subjecte de reparació amb cara de preocupació i es rasca lo clatell: mala cosa.  Estàs a punt d’entrar a un mon de malbaratament de capital.

Mira la roda, cara de preocupació, es rasca lo clatell, ens mira i diu:

-          Aquesta roda està molt malament.

Va cap a la furgonetas, s’ajup, toca una roda, un altra, sacseja la furgoneta i diu:

-          Haurieu de canviar, mínim, les dues rodes del davant.

Endavant, canviem-les.  Si no hi altra.  Què hi farem?

-          Hum...

Què passa, que passa?

-          Sembla que no gasta bé les rodes.  Caldria alinear la direcció.

Endavant, alinem.  Si no hi altra, Què hi farem?

Encomanem les rodes.

-          Quines rodes?
-          Les més barates.
-          Fins demà no les tindrem.
-          Merda!

Ja s’enlaira la furgoneta, mentre un formiguer de mecànics acudeixen a mirar-la pel dret i pel revés.  Pensem que la pobra deu sentir una gran vergonya de mostrar los seus baixos impunement a tothom.  Potser per això no gossa de soltar ni una goteta dels molts líquids que conté.

Comencen a colocar-li tota mena de extranys instruments i quan estan a punt d’encendre lo que ells anomenen ordinador...

Cara de preocupació, es rasca lo clatell, ens mira i diu:

-          Veniu cap a aquí, si us plau.

El paio que mou lo volant i un “clac, clac” que acompanya al moviment.

-          Aquest sorollet que sentiu és la copela de l’amortidor que està malmesa.


Com collons és pot trencar algo que no sabem ni què és?  Una copela diu.  Això sona a copa.  De copa copela.  Pensavem que no és podia conduir amb copes a sobre.  Doncs sembla que em portem una a cadascun dels amortidors.

-          Mira, saps que, fes lo que tingues que fer.  Arregla lo que tinguis que arreglar, però para de donar aquestes notícies, que nosaltres veniem a apanyar una punxada, collons!

Bé, ni de bon tros vam dir això, però ho vam pensar molt fort que és pràcticament lo mateix.  En definitiva que ahir vam passar lo dia al taller i no vam poder collir ni un sol mullarero.  O sigui, que estem collint avui i plou i ens arribarà una factura del taller que no veguis i la pobra furgo que continua corrent alegrement pels camps disposada a continuar carregant quilos i quilos sense dir ni “brum”

Recordeu que per a que això funcioni la informació ha de tenir dues vies.

Salutacions des d’Hort Apatxe i fins la setmana vinent.

divendres, 14 de juny de 2013

CISTELLA DE FRUITA I VERDURA ECOLÒGICA DEL 18 DE JUNY DE 2013

CISTELLA DE 7 KG

2 Kg de tomates
1 Kg d'albercocs
1 Kg de nectarines
1 Kg de carbassó
2 Enciams
1 Kg de patates


CISTELLA DE 4 KG 

1 Kg de tomates
1 Kg d'albercocs
1/2 Kg de nectarines
1 Enciam
1/2 Kg de carbassó
1/2 Kg de patates


Lo contingut de la cistella és aproximat i sempre poden haver-hi variacions de última hora degudes a la disponibilitat del producte.

Recordeu que podeu ampliar les cistelles picant aquí

Si vols començar a rebre cistella pica aquí

QUADERN DE CAMP DEL 14 DE JUNY DE 2013



Hola a totes i tots,

Després de rebre lo terrible atac aeri la setmana passada, aquesta setmana pensàvem viure-la en una mica més de tranquil·litat, però sembla ser que els enanos no paren de créixer, tot i que aquesta vegada han crescut per una causa justa.

Tant queixar-nos de que la calor no venia, que no sabem que farem aquest any com no comenci a fer calor, que si patatim que si patatam.  Total que portem una setmana de calor i, encara no havíem acabat d’aclarir i, patapam!, ja tenim ací la primera aburnada de fruita.  O sigui, que ens ha agafat despistats i ara anem de cul.  Qui ho havia de dir que amb setmana tenien prou per a madurar, però així son les coses al que des d’ara ja anomenem “Hort Apatxe” , que és el lloc on pretenent treballar i ens passen totes aquestes “petupecies.”

Desitgem que gaudiu des d’ara de la millor fruita de la nostra terra.

Recordeu que per a que això funcioni la informació ha de tenir dues vies.

Salutacions des d’Hort Apatxe i fins la setmana vinent. 

divendres, 7 de juny de 2013

QUADERN DE CAMP DEL 7 DE JUNY DE 2013



Hola a tots i totes,

Aquesta setmana mentre estàvem treballant al camp, gaudint del sol, que ja ens acompanya, de la contemplació dels cultius que van prenent l’esplendor propi d’aquesta època, del cant del ocells que ens deleiten les oïdes amb harmonioses notes...  De sobte vam continuar notant lo sol del que gaudim, los cultius esplendorosos que contemplàvem, però havia desaparegut lo so dels ocells que ens delitàvem.  Certament en un primer moment no hi vam donar massa importància al silenci inquietant que ens acompanyava, tot i que de mica en mica ens anava preocupant.

Una estona desprès vam decidir fer una volta per veure si estava passant alguna cosa estranya amb los muixons, del tipus un esparver o qualsevol altre depredador que els tingues acoquinats.   Quina sorpresa quan vam poder ser testimonis de lo que estava passant davant dels nostres nassos.  Una colla de ocells grassos com bots.  Tant grassos estaven que gairebé no podien ni aixecar lo vol.  Los malparits s’estaven cruspint les cireres.  Les nostres cireres del nostre amor.  Aquelles que portem tres anys esperant per a poder-les collir, menjar, oferir i gaudir col·lectivament.  Òbviament, los ocells les estaven gaudint de forma col·lectiva, però no era això lo que teníem previst fer amb les cireres.

En definitiva, dels cirerers només penjant los pinyols de les cireres i a la nostra ànima només penja la desolació de saber perdut un cultiu en mans de tant menudes criatures.  D’ara endavant haurem de pensar en alguna estratègia dissuasòria per a poder ser los humans los receptors dels fruits de la nostra feina.

Recordeu que per a que això funcioni la informació ha de tenir dues vies.

Salutacions i fins la setmana vinent.